D'un temps d'un poble

Aquest dissabte dia 25 de maig a les 18h al  Bravium teatre de Reus, podeu gaudir a càrrec del Grup de Teatre "Garbinada" d'aquesta obra basada en tres relats de l'escriptor Jesús Moncada, premi d'honor de les lletres Aragoneses el 2004.

Llengua rica, penetrant i encisador de l'autor de Camí de Sigra, una representació brillant, efectista, plena de sinceritat, autenticitat i humor per part dels components del Grup.

Trapezi Reus



El dijous 9 de maig es va inaugurar l'edició d'enguany del Trapezzi de Reus amb l'acte inaugural que es va realitzar a la plaça Mercadal. Aquest, va omplir la plaça de gom a gom encara que la pluja va fer de les seves cap al final de l'espectacle.

Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya és l'esdeveniment de referència a Catalunya. Aquesta fira es celebra cada any, dels del any 1997, als teatres, carrers i places de Reus. Desenes de companyies de circ internacional i milers d'espectadors omplen la ciutat durant aquest aquestes dates.

Podeu veure els diferents espectacles de la Fira fins el dia 20 de maig. Per a més info podeu consultar la pàgina oficial del Trapezi http://trapezi.cat/ 

Teatre8 presenta: Sóc lletja

La companyía Teatre8 de Tarragona presentarà el proper diumenge dia 19 de maig, a les 19h al teatre Metropol de Tarragona, l'obra Sóc Lletja; una obra de Jordi Sanchez, Sergi Belbel i Òscar Roig, dirigida per Quique Culebras i interpretada per: Nereida Gras, Fèlix Llovell, Cristina Casanova i Miquel Villalba, i amb Narcís Sabaté com a tècnic d'il·luminació i so.

Tots els que esteu interessats en assistir-hi podeu adquidir les vostres localitats a través del teatre Metropol o per la web www.tarracoticket.cat

Sóc Lletja:
Una dona extremadament lletja s'enfronta a un rebuig generalitzat i cruel pel seu físic. És tan horrorosa que amb prou feines troba dos amics que s'apiadin d'ella! La lluita per la seva subsistència en un món que la rebutja i la injuria, que la menysprea i anul·la, l'empeny cap a un camí totalment inesperat que la condueix finalment a Samuel, un ésser totalment oposat a ella, el paradigma de l'èxit en la societat: bell, triomfador i admirat per tothom. La història representa un viatge radical, cru però sincer, divertit i violent, pel costat més lleig i més bonic de la vida.

FITT 2013

Comencen els preparatius per el II Fetival Internacional de Teatre de Tarragona que tindrà lloc l'última setmana de juny en els espais més emblemàtics de la Part Alta.

Dramatúrgies procedents d'arreu del món ompliran diferents espais amb la fusió entre història i nous llenguatges escènics, entrant als diferents edificis histórics.

L'organització va a càrreg de l'equip de la Sala Trono que porta 10 anys oferint a la ciutat de Tarragona teatre de petit format i de primera línia que permetra a tot el mon conèixer la ciutat des d'un altre punt de vista.

Pots col·laborar com a "mecenes" a través de la web de verkami:

 http://www.verkami.com/projects/5326-fitt-2013-festival-internacional-de-teatro-de-tarragona

11a Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar

Uns 5.000 espectadors participaran a la 11a Mostra Nacional de Teatre Amateur de Catalunya.

Pineda de Mar esdevindrà aquest proper cap de setmana la capital del teatre amateur de Catalunya. Vora uns 5.000 espectadors assistiran, del 3 al 5 de maig, a algunes de les 38 representacions programades dins de la 11a edició de la Mostra Nacional de Teatre Amateur de Catalunya,  organitzada per la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, l'Ajuntament de Pineda i el Centre Cultural i Recreatiu local amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Enguany, la Mostra es suma als actes d'homenatge de l'Any Espriu i oferirà dos espectacles en honor al poeta. En concret, el grup Pentagrama de Valldoreix representarà l'espectacle recitat La Roda del Temps. Aula Espriu i l'Associació Cultural Recreativa de Fals, Antigona. Així mateix, l'acte central, previst per diumenge a les 11:45h al Centre Cultural i Recreatiu, servirà per recordar la figura del poeta amb la participació del seu nebot, Sebastià Bonet, junt amb el Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat, Lluís Puig; l'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, el president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, Josep Rafecas, i el president del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda, Joaquim Gibert.

La Mostra comptarà amb la participació de 38 grups de teatre amateur de tota Catalunya. Com a novetat, per primer any, un grup de l'Occitània hi serà present. Es tracta de la Companyia Théâtre Evasion de la regió de Midi-Pyrénées, que representarà l'espectacle Montségur, el sacrifici càtar, diumenge a les 12h. En total, 600 actors, actrius i tècnics amateurs participaran a la trobada.

Durant tres dies Pineda de Mar es transformarà en un escenari teatral. Sis espais acolliran tot tipus de representacions: teatre de carrer, infantil, musical i petit format i poesia, entre d'altres. La programació destacada per la gran varietat d'estils, autors clàssics, autors contemporanis i creacions pròpies.
Podeu consultar la programació a traves del facebook de la Mostra https://www.facebook.com/la.mostra.3

 Improadway

Espectacle d’improvisació teatral i musical on el públic juga un paper fonamental escrivint en un paper diferents títols o frases que seran la llavor de les diferents improvisacions que els actors representaran.

Els actors surten a escena sense cap guió, ni preparació prèvia, i llegint els diferents títols que el públic ha escrit prèviament, improvisaran les històries per primer cop i del no res. Mitjançant la imaginació, la creativitat i diferents generes musicals ens faran endinsar-nos dintre d’un univers creat en aquell mateix instant.

Comèdia musical. Català-castellà.

Amb Rai Borrell i José Malaguilla

Podeu veure aquesta obra a la Sala Trono divendres 24 i dissabte 25 de maig a les 21h.

Més info a www.salatrono.com

La forma de las cosas

Evelyn, una excèntrica estudiant d’art apareix en la vida monòtona i rutinària d’Adam, un jove insegur i poc preocupat per la seva imatge que està disposat a canviar la seva vida per ella. A poc a poc es va convertint en un noi més desitjable i atractiu, el que cridarà l’atenció dels seus amics més propers.

Neil Labute dissenya amb humor i ironia una punyent crítica social. Una història provocadora, perversa, intel·ligent, àcida i molt divertida, amb un final inesperat.

95 min. Comèdia. Castellà.

Direcció: Xavi Siles
Amb Óscar Morchón, Vanessa Castro, Núria Font, Alejandro Muñoz

Aquest obra la podeu veure a la Sala Trono el divendres dia 17 i dissabte 18 de maig a les 21h.

Més info a www.salatrono.com

Urbanitaz, una comedia callejera

 

Escoltes URBANITAZ, de 12 a 6 de la matinada.
Un espai radiofònic que solca les venes alquitranades de la ciutat…
Eres insomne? Un superheroi nocturn? Una panderola rockera?
Juja presenta un muntatge hereu de la seua trajectòria més “gamberra”, apolíticament incorrecte, cítric, espasmòdic, esfintíric però sobretot…d’humor. Un viatge als indrets nocturns d’una gran ciutat.

Aquesta obra la podeu veure a la Sala Trono el divendres 10 i dissabte 11 de maig a les 21h. 

Més info a www.salatrono.com

El Esperança

Anem al que importa: aquest cap de setmana podrem veure "El Esperanza", de Quique Culebras, una obra de teatre original, atrevida, intensa i admirablement ben interpretada. Un "caramel" per als seus actors, com es diu, i una delícia per als espectadors, que es "introdueixen" en la intimitat d'uns personatges en el seu sopar de Nadal, fins al punt de colar-se al dormitori de la parella i assistir-hi a un moment de delicada confessió d'una bellesa tan commovedora com provocadora. Però no anticipem, que això en teatre no convé ...
Acostumats a veure Oriol Grau fent només papers de comèdia, o encara més enllà, paròdies televisives més o menys esbojarrades, i recentment un cabaret mundialista i musical, pot sorprendre veure-ho ara en un espectacle absolutament intimista, gairebé secret. Però "El Esperança" no suposa un canvi de registre radical: Oriol ja havia fet drames i cal recordar que ja amb aquesta companyia de Tarragona, TeatrodeCERCA, va encarnar a un més que discutible funcionari a la frontera de l'ètica en aquell muntatge que també es va representar a salons de cases particulars, "La Cendra", amb el mateix director i autor, Quique Culebras.
Aquesta companyia celebra a la callada aquest any el seu desè aniversari. Deu anys donen per a molt, i més dels muntatges citats, han mostrat fins a set obres més, entre elles un "Fando i Lis" de Fernando Arrabal, modèlic a nivell internacional que ha estat exhibit a França, Barcelona, ​​Madrid ... i que va estar nominat als Premis Max de l'any passat. No hem pogut veure a Tarragona, vagin a saber per què. Els èxits s'han prolongat enguany amb "Que vagi bé", coproduït per la Fira Tàrrega i Premi Moritz al millor muntatge i que està ara en programació en la l'Espai Brossa-La Seca de Barcelona, ​​amb admirable èxit de crítica. Aquest sí vindrà a Tarragona, encara sort, i podrem gaudir en la propera edició del Fitt. La companyia porta els seus deu anys d'història representant en cases, espais no convencionals ... i no per raons de crisi i falta d'espais escènics (o també, imaginem) sinó per voluntat d'explorar, atrevir-se i experimentar. I de passada, que l'espectador experimenti ... Per aquí van els trets també a "El Esperanza" ... teatre contemporani vestit de xai ...
Però tornem a "El Esperanza" que podrem veure aquest cap de setmana a la Sala Trono de Tarragona en sessió de divendres i de dissabte. Aquesta peça dóna un pas més a les propostes domèstiques habituals de la companyia. La posada en escena ens col · loca al menjador de la parella, on ens van desgranant les entreteles i els secrets de les seves vides i la seva relació. Com les vides dels personatges són bastant versemblants, i no caminen lluny de nosaltres, els nostres veïns o coneguts, es produeixen en l'espectador uns poderosos mecanismes d'identificació, i aquesta constant es tornarà perillosa perquè ens posarà a alguns al límit del judici moral. Aquesta és la salsa que dóna consistència a una peça que sense adonar-nos ens va embolicant i tornant còmplices d'una trama humana que atrapa de principi a fi de manera tan poderosa. La sorpresa arriba quan se'ns convida a passar al "dormitori", on la consegüent escena ens desvetlla les intimitats més personals i subjectives dels personatges, col · locant-en una riba privilegiada des de la qual és possible mirar, comprendre i acompanyar a aquests dos homes fràgils , a la deriva, tot just agafats a la borda d'un vaixell de paper de bell nom. I no es preocupin que no desvetllo cap secret ...
"El Esperanza" és una obra escrita amb un pols magistral, amb profunda voluntat d'exploració en les emocions dels personatges i les situacions dramàtiques que els envolten i sense la voluntat d'impressionar als espectadors amb cops d'efecte. No ho necessita. Podria semblar a simple vista fins i tot massa convencional, amb aquest aire naturalista de "vida quotidiana" que presenta als personatges de manera calmada, entre rialles i copes de vi. Però després es va transformant, va obrint les costures i ens va deixant veure les interioritats d'uns personatges que tenen molt que explicar i molt a callar. Les escenes d'absolut "realisme" s'alternen amb confessions directes al públic, trencant un mirall màgic que ens converteix en observadors privilegiats. L'obra avança com avança la vida, a cops i carícies (els primers metafòrics, les segones no tant) i ens enreda tant pel emocional com pels girs a la història. La informació es dosifica de manera imperceptible, essencial, i fa créixer l'obra amb imperiosa necessitat trastornant poc a poc un sopar nadalenc que hauria de ser tan familiar i amorosa com les dels altres. Hi ha ofici i honestedat en aquest text. Sense trucs ni conills que saltin del barret de copa, l'autor desenvolupa un argument obert, arriscat, en què intueixes que en cada minut podrien passar mil coses. Com a la vida. I els espectadors ho senten així, com si assistissin a una conversa real en la qual qualsevol matís de la veu, una mirada esquiva o un silenci inesperat, poden variar el rumb dels esdeveniments i les emocions en joc. Perquè la tensió està dins, "al forn", abans de començar. Ja està embolicada en paper de regal ... Un text així, com comprendran, requereix d'actors capaços de donar tots aquests registres i matisos. I aquí entrem en una altra de les característiques més impactants del muntatge: la seva enorme qualitat interpretativa.
En natural que Oriol Grau atrapés al vol aquesta oportunitat de treballar en un projecte d'aquests que no es presenten tots els dies. I el seu company, Paco Romero, enorme, li dóna una rèplica d'altura, aclaparadora. Un pols actoral de què es beneficien els espectadors i que es manté tota l'obra, en una batalla d'emocions i de contrapesos oberta al pati de butaques. Per delinear aquest treball, la direcció, també a càrrec de Quique Culebras (amb la col · laboració d'Adeline Flaun), és notòriament precisa, pacient, molt còmplice amb els destinataris i valent amb els actors. El resultat és un muntatge elegant, intens i creïble, gens maniqueu amb la temàtica i absolutament generós amb els espectadors. Bon teatre, amb molta veritat. Amb tota la seva vida i la seva lluita.
Es nota que l'obra s'ha fet a foc lent, com em confirmen. Bons ingredients i cocció lenta per aquest sopar de Nadal tan peculiar. El gust pel detall i la subtilesa, el bé que els actors diuen el que diuen i el bé que callen el que callen, ens atrapa, gairebé ens hipnotitza. Un gran gust dels que hi ha pocs. Un surt del teatre sentint que ha estat en un altre món, el d'aquells homes enmig del naufragi d'una relació complexa i agònica. Després, més tard, un s'adona que aquest món no li és tan aliè, i comença a trobar les taules del seu propi vaixell, surant al carrer al seu pas.
No deixin que aquest vaixell salpi sense vosaltres ... Avisats estan.